lundi 20 novembre 1989

catalan

CONVENCIÓ SOBRE ELS DRETS DE L'INFANT

Adoptada per l'Assemblea General de les Nacions Unides el 20 de novembre de 1989
PREÀMBUL
Els Estats parts en la present Convenció,
Considerant que, de conformitat amb els principis proclamats en la Carta de les Nacions Unides, el reconeixement de la dignitat inherent a tots els membres de la família humana, i també que la igualtat i el caràcter inalienable de llurs drets són el fonament de la llibertat, de la justícia i de la pau en el món,
Tenint present el fet que els pobles de les Nacions unides han proclamat un cop més, en la Carta, llur fe en els drets fonamentals de l'home i en la dignitat i el valor de la persona humana, i que han decidit afavorir el progrés social i instaurar millors condicions de vida en una major llibertat,
Reconeixent que les Nacions unides, en la Declaració universal dels Drets Humans i en els Pactes Internacionals relatius als drets humans, han proclamat i han acordat que tothom pot fer valer tots els drets i totes les llibertats que s'hi enuncien sense cap mena de distinció, especialment, per motiu de raça, de color, de sexe, de llengua, de religió, d'opinió política o de qualsevol altra mena, d'origen nacional o social, de situació econòmica, de naixement o de qualsevol altra situació,
Recordant que, en la Declaració universal dels Drets Humans, les Nacions unides han proclamat que la infància té dret a una ajuda i a una assistència especials,
Convençuts que la família, unitat fonamental de la societat i entorn natural per al creixement i el benestar de tots els seus membres, i en concret dels infants, ha de rebre la protecció i l'assistència que necessita per a poder jugar plenament el seu paper en la comunitat,
Reconeixent que l'infant, per al desenvolupament harmoniós de la seva personalitat, ha de créixer en el si d'una família, en un clima de felicitat, d'amor i de comprensió,
Considerant que és necessari preparar plenament l'infant perquè tingui una vida independent en la societat, i que hom l'eduqui en l'esperit dels ideals proclamats en la Carta de les Nacions unides, i en particular en un esperit de pau, de dignitat, de tolerància, de llibertat, d'igualtat i de solidaritat,
Tenint present que la necessitat d'atorgar una protecció especial a l'infant ha estat anunciada en la Declaració de Ginebra de 1924 sobre els drets de l'infant i en la Declaració dels Drets de l'Infant adoptada per l'Assemblea General el 20 de novembre de 1959, i que ha estat reconeguda en la Declaració Universal dels Drets Humans (Ap. 1975-85, 3626), en el Pacte Internacional relatiu als Drets Civils i Polítics (R. 1977, 893 i Ap. 1975-85, 3630) (en particular en els articles 23 i 24), en el Pacte Internacional sobre els Drets Econòmics, Socials i Culturals (R. 1977, 894 i Ap. 1975-85, 3631) (en particular, en l'article 10) i en els estatuts i instruments pertinents de les institucions especialitzades i de les organitzacions internacionals que es preocupen del benestar de l'infant,
Tenint present que, com s'indica en la Declaració dels Drets de l'Infant, "l'infant, com a conseqüència de la seva manca de maduresa física i intel·lectual, necessita una protecció i unes atencions especials, especialment una protecció jurídica apropiada tant abans com després del naixement",
Recordant les disposicions de la Declaració sobre els principis socials i jurídics aplicables a la protecció i al benestar dels infants, considerats sobretot des del punt de vista de les pràctiques en matèria d'adopció i de col·locació en famílies d'acolliment a escala nacional i internacional, del Conjunt de les regles mínimes de les Nacions unides relatives a l'administració de la justícia de menors (Regles de Beijing), i de la Declaració sobre la protecció de les dones i dels infants en estats d'emergència i de conflicte armat,
Reconeixent que en tots els països del món hi ha infants que viuen en condicions particularment difícils, i que és necessari atorgar a aquests infants una atenció particular,
Tenint degudament en compte la importància de les tradicions i els valors culturals de cada poble en la protecció i el desenvolupament harmoniós de l'infant,
Reconeixent la importància de la cooperació internacional per a la millora de les condicions de vida dels infant en tots els països, i en particular en els països en vies de desenvolupament,
Han convingut el que segueix: PRIMERA PART
Article 1
Als efectes de la present Convenció, per infant hom entén tot ésser humà menor de divuit anys, llevat que, en virtut de la legislació que li sigui aplicable, assoleixi la majoria d'edat més aviat.
Article 2
1. Els Estats parts es comprometen a respectar els drets que s'enuncien en la present Convenció i a garantir-los a qualsevol infant que depengui de llur jurisdicció, sense cap mena de distinció, independentment de la raça, el color, el sexe. la llengua, la religió, l'opinió política o d'altra mena, l'origen nacional, ètnic o social, la situació econòmica, els impediments físics, el naixement o qualsevol altra condició de l'infant, dels seus pares o dels seus representants legals.
2. Els Estats parts prenen totes les mesures apropiades perquè l'infant estigui efectivament protegit contra totes les formes de discriminació o de sanció motivades per la situació jurídica, les activitats, les opinions declarades o les conviccions dels seus pares, dels seus representants legals, o dels membres de la seva família.
Article 3
1. En totes les decisions que afectin els infants, preses per institucions públiques oprivades de protecció social, tribunals, autoritats administratives o òrgans legislatius,una consideració primordial ha d'ésser l'interès superior de l'infant.
2. Els Estats parts es comprometen a garantir a l'infant la protecció i les atencionsnecessàries pel seu benestar, tenint en compte els drets i els deures dels seus pares,dels seus tutors o de qualsevol altra persona que legalment en sigui responsable, ia tal efecte prenen totes les mesures legislatives i administratives apropiades.
3. Els Estats parts vetllen per tal que el funcionament de les institucions, els serveis i els establiments que tenen els infants a llur càrrec i garanteixen llur protecció siguiconforme a les normes fixades per les autoritats competents, particularment en l'àmbit de la seguretat i de la salut i en tot allò relatiu al nombre i la competència de llur personal i també a l'existència d'un control apropiat.
Article 4
Els Estats parts es comprometen a prendre totes les mesures legislatives, administratives i altres que siguin necessàries per posar en pràctica els drets reconeguts per la present Convenció. En el cas dels drets econòmics, socials i culturals, prenen aquestes mesures dins els límits dels recursos que estan a la seva disposició i, si s'escau, en el marc de la cooperació internacional.
Article 5
Els Estats parts respecten la responsabilitat, el dret i el deure que tenen els pares o, si s'escau, els membres de la família ampliada o de la comunitat, segons estableixi el costum local, els tutors o altres persones legalment responsables de l'infant, de donar-li, d'una manera que correspongui al desenvolupament de les seves capacitats, l'orientació i l'assessorament apropiats per a l'exercici dels drets que li reconeix la present Convenció.
Article 6
1. Els Estats parts reconeixen que tots els infants tenen el dret inherent a la vida.
2. Els Estats parts asseguren en la màxima mesura possible la supervivència i eldesenvolupament de l'infant.
Article 7
1. Hom enregistra l'infant immediatament després del seu naixement. A partir del seu naixement l'infant té dret a un nom i a adquirir una nacionalitat i, en la mesura en què sigui possible, té el dret de conèixer els seus pares i d'ésser educat per ells.
2. Els Estats parts vetllen per posar aquests drets en pràctica de conformitat amb llurlegislació nacional i amb les obligacions que els imposen els instruments internacionals aplicables en la matèria, en particular en els casos en què a falta d'això l'infant esdevindria apàtrida.
Article 8
1. Els Estats parts es comprometen a respectar el dret de l'infant a preservar la sevaidentitat, cosa que inclou la seva nacionalitat, el seu nom i les seves relacions familiars, tal qual es reconeixen per llei, sense ingerències il·legals.
2. Si de manera il·legal hom priva un infant d'alguns o de tots els elements constitutius de la seva identitat, els Estats parts han d'atorgar-li l'assistència i la protecció apropiades perquè la seva identitat sigui restablerta tant ràpidament com sigui possible.
Article 9
1. Els Estats parts vetllen perquè l'infant no sigui separat dels seus pares contra llurvoluntat, llevat que les autoritats competents decideixin, sota reserva de revisió judicial i de conformitat arnb les lleis i els procediments aplicables, que aquesta separació és necessària en l'interès superior de l'infant, una decisió en aquest sentit pot ésser necessària en alguns casos particulars, per exemple, quan els pares maltracten o negligeixen l'infant, o quan viuen separadament i s'ha de prendre una decisió sobre el lloc de residència de l'infant.
2. En tots els casos previstos en l'apartat 1 del present article, totes les parts interessades han de disposar de la possibilitat de participar en les deliberacions i de fer conèixer llurs opinions.
3. Els Estats parts respecten el dret de l'infant separat dels seus pares o d'un d'ellsde mantenir, de manera regular, relacions personals i contactes directes amb elsseus pares, tret que això sigui contrari a l'interès superior de l'infant.
4. Quan la separació resulta de mesures preses per un Estat part, com ara la detenció, l'empresonament, l'exili, l'expulsió o la defunció (fins i tot la defunció, independentment de la seva causa, esdevinguda en el decurs d'una detenció) d'ambdós pares de l'infant o d'un d'ells, l'Estat part facilita, si se li sol·licita, als pares, a l'infant o, si escau, a un altre membre de la família, les informacions essencials sobre el lloc on es troben el membre o membres de la família, tret que la divulgació d'aquestes informacions perjudiqui el benestar de l'infant. Els Estats parts vetllen, a més a més, perquè la presentació d'una demanda d'aquestes característiques no comporti per ella mateixa conseqüències desfavorables per a la persona o les persones interessades.
Article 10
1. De conformitat amb l'obligació que incumbeix els Estats parts en virtut de l'apartat 1 de l'article 9, qualsevol demanda feta per un infant o pels seus pares per tal d'entrar en un Estat part o de sortir-ne amb la finalitat de procedir a la reunificació familiar és considerada, pels Estats parts, en un esperit positiu, amb humanitat i diligència. Els Estats parts vetllen, a més a més, perquè la presentació d'una demanda d'aquestes característiques no comporti conseqüències desfavorables pels autors de la mateixa ni pels membres de llur família.
2. Un infant els pares del qual resideixen en Estats diferents té el dret de mantenir, llevat de circumstàncies excepcionals, relacions personals i contactes directes regulars amb els seus pares. Amb aquesta finalitat, i de conformitat amb l'obligació que incumbeix els Estats parts en virtut de l'apartat 1 de l'article 9, els Estats parts respecten el dret que tenen l'infant i els seus pares de marxar de qualsevol país, inclòs el seu, i de tornar al seu propi país. El dret de marxar de qualsevol país només pot ésser objecte de les restriccions prescrites per la llei que siguin necessàries per protegir la seguretat nacional, l'ordre públic, la salut o la moralitat públiques, o els drets i llibertats d'altri, i que siguin compatibles amb els altres drets reconeguts en la present Convenció.
Article 11
1. Els Estats parts prenen mesures per lluitar contra els desplaçaments il·lícits d'infants a l'estranger i la retenció il'lícita d'infants a l'estranger.
2. A tal efecte, els Estats parts, afavoreixen la conclusió d'acords bilaterals o multilaterals o l'adhesió als acords existents.
Article 12
1. Els Estats parts garanteixen a l'infant, que estigui en condicions de formar-se unjudici propi, el dret d'expressar lliurement la seva opinió sobre tota qüestió que l'afecti ; les opinions de l'infant han d'ésser degudament preses en consideració tenint en compte la seva edat i el seu grau de maduresa.
2. A tal fi. hom donarà especialment a l'infant la possibilitat d'ésser escoltat en qualsevol procediment judicial o administratiu que l'afecti, sigui directament, sigui per l'intermediari d'un representant o d'un organisme apropiat, de manera compatible amb les normes de procediment de la legislació nacional.
Article 13
1. L'infant té el dret a la llibertat d'expressió. Aquest dret comprèn la llibertat de recercar, de rebre i de difondre informacions i idees de tota mena, sense consideració de fronteres, de manera oral, escrita, impresa o artística, o per qualsevol altre mitjà elegit per l'infant.
2. L'exercici d'aquest dret només pot ésser objecte de les restriccions que siguin prescrites per la llei i que siguin necessàries:
a) pel respecte dels drets o de la reputació d'altri; o
b) per la salvaguarda de la seguretat nacional, de l'ordre públic, de la saluto de la moralitat públiques.
Article 14
1. Els Estats parts respecten el dret de l'infant a la llibertat de pensament, de consciència i de religió.
2. Els Estats parts respecten el dret i el deure dels pares o, si s'escau, dels representantslegals de l'infant, de guiar a aquest en l'exercici del dret suara esmentat de maneraconforme amb el desenvolupament de les seves capacitats.
3. La llibertat de manifestar la seva religió o les seves conviccions només pot estarsotmesa a les restriccions prescrites per la llei i que són necessàries per preservarla seguretat pública, l'ordre públic, la salut i la moralitat públiques, o les llibertats idrets fonamentals d'altri.
Article 15
1. Els Estats parts reconeixen els drets de l'infant a la llibertat d'associació i a la llibertat de reunió pacífica.
2. L'exercici d'aquests drets només pot ésser objecte de les restriccions prescrites per la llei i que són necessàries en una societat democràtica en interès de la seguretatnacional, de la seguretat pública o de l'ordre públic, o per protegir la salut o lamoralitat públiques, o els drets i llibertats d'altri.
Article 16
1. 1. Cap infant serà l'objecte d'immixtions arbitràries o il'legals en la seva vida privada, la seva família, el seu domicili o la seva correspondència, ni d'atacs il'legals al seu honor i a la seva reputació.
2. L'infant té el dret a la protecció de la llei contra tals immixtions o atemptats.
Article 17
Els Estats parts reconeixen la importància de la funció duta a terme pels mitjans de comunicació i vetllen perquè l'infant tingui accés a informació i materials que provinguin de fonts nacionals i internacionals diverses, especialment els que tenen com a objectiu promoure el seu benestar social, espiritual i moral i també la seva salut física i mental. Amb aquesta finalitat els Estats parts:
a) Encoratgen els mitjans de comunicació a difondre informació i materials que presentinuna utilitat social i cultural per a l'infant de conformitat amb l'esperit de l'article
b) Fomenten la cooperació internacional amb vista a produir, intercanviar i difondreinformació i materials d'aquest tipus provinents de diferents fonts culturals, nacionalsi internacionals;
c) Fomenten la producció i la difusió de llibres per a infants;
d) Animen els mitjans de comunicació a tenir especialment en compte les necessitatslingüístiques dels infants autòctons o que pertanyin a un grup minoritari;
e) Afavoreixen l'elaboració de principis directors apropiats destinats a protegir l'infant
contra la informació i els materials que perjudiquen el seu benestar, tenint en compte les disposicions dels articles 13 i 18.
Article 18
1. Els Estats parts s'extremen, de la millor manera possible, per tal de garantir elreconeixement del principi segons el qual ambdós pares tenen una responsabilitatcomuna quant a l'educació i cria de l'infant i a assegurar-ne el seu desenvolupament.La responsabilitat d'educar l'infant i de assegurar el seu desenvolupament incumbeix,primer que tot, als pares o, si s'escau, als seus representants legals. Llur preocupaciófonamental ha d'ésser l'interès superior de l'infant.
2. Per garantir i promoure els drets enunciats en la present Convenció, els Estats parts atorguen l'ajuda apropiada als pares i als representants legals de l'infant en l'exercici de la responsabilitat que els pertoca d'educar i criar l'infant i asseguren la instauració d'institucions, d'establiments i de serveis encarregats de vetllar pel benestar dels infants.
3. Els Estats parts prenen totes les mesures apropiades per tal d'assegurar als infants,els pares dels quals treballen, el dret a beneficiar-se dels serveis i dels establimentsde guarda d'infants per als quals compleixin les condicions requerides.
Article 19
1. Els Estats parts prenen totes les mesures legislatives, administratives, socials i educatives apropiades per protegir l'infant contra tota forma de violència, d'atac ode brutalitats físiques o mentals, d'abandonament o de negligència, de maltractaments o d'explotació, inclosa la violència sexual, durant el temps en què està sota la custodia dels seus pares o d'un d'ells, del seu o seus representants legals o de qualsevol altra persona a qui hom l'hagi confiat.
2. Aquestes mesures de protecció inclouran, segons convingui, procediments eficaços per a l'establiment de programes socials que tinguin com a objectiu subministrar el suport necessari a l'infant i a aquells a qui hagi estat confiat, i també d'altres formes de prevenció i per a la identificació, la notificació, la remissió a una institució, la investigació, el tractament i el seguiment dels casos de maltractaments de l'infant descrits més amunt; així mateix, també hauran d'incloure, segons convingui, procediments d'intervenció judicial.
Article 20
1. Els infants que de manera temporal o definitiva siguin privats del seu entorn familiar, o que en llur propi interès no puguin ésser deixats en aquest entorn, tenen dret a una protecció i a una ajuda especial de l'Estat.
2. Els Estats parts preveuen per a aquests infants una protecció de substitució, deconformitat amb llur legislació nacional.
3. Aquesta protecció de substitució pot tenir la forma de la col·locació en una família, de la kafalah del dret islàmic, de l'adopció o, en cas de necessitat, de la col·locació en un establiment per a infants apropiat. A l'hora d'elegir entre aquestes solucions, hom té degudament en compte la necessitat d'una certa continuïtat en l'educació de l'infant, i també el seu origen ètnic, religiós, cultural i lingüístic.
Article 21
Els Estats parts que admeten i/o autoritzen l'adopció s'asseguren que l'interès superior de l'infant és la consideració primordial en la matèria, i:
a) Vetllen perquè l'adopció d'un infant només sigui autoritzada per les autoritatscompetents que verifiquen, de conformitat amb la legislació i amb els procedimentsaplicables i en base a totes les informacions fiables relatives al cas considerat, quepot efectuar-se l'adopció tenint en compte la situació de l'infant en relació als seuspare i mare, parents i representants legals i que, si s'escau, les persones interessadeshan donat llur consentiment a l'adopció amb coneixement de causa, després d'haver-se assessorat degudament;
b) Reconeixen que l'adopció a l'estranger pot ésser considerada com un altre mitjà pera garantir les atencions necessàries a l'infant, si aquest no pot, en el seu país d'origen,ésser col·locat en una família d'acolliment o adoptiva o ésser convenientment educato criat;
c) Vetllen, en cas d'adopció a l'estranger, perquè l'infant és beneficiï de les garanties iles normes equivalents a les existents en cas d'adopció nacional;
d) Prenen totes les mesures apropiades per vetllar perquè, en cas d'adopció a l'estranger,la col·locació de l'infant no comporti en un benefici material indegut per a les personesque en són responsables;
e) Promouen els objectius del present article subscrivint compromisos o acords bilateralso multilaterals, segons el cas, i en aquest marc s'esforcen a vetllar perquè lescol·locacions d'infants a l'estranger siguin efectuades per autoritats o òrganscompetents.
Article 22
1. Els Estats parts prenen les mesures apropiades perquè un infant que busca obtenirl'estatut de refugiat o que és considerat com a refugiat en virtut de les normes iprocediments del dret nacional o internacional aplicable en la matèria, tant si estàsol com si està acompanyat del seus pare i mare o de qualsevulla altra persona, esbeneficiï de la protecció i de l'assistència humanitària volgudes per tal que puguigaudir dels drets que li reconeixen la present Convenció i els altres instrumentsinternacionals relatius als drets humans o de caràcter humanitari en els quals elsdits Estats són part.
2. A tal fi, els Estats parts col·laboren, en la mesura en què ho creguin necessari, entots els esforços fets per l'Organització de les Nacions unides i les altres organitzacions intergovernamentals o no governamentals competents, col·laborant amb l'Organització de les Nacions unides per protegir i ajudar els infants que es troben en aquesta situació i per recercar el pare i la mare o els altres membres de la família de tot infant refugiat amb vista a obtenir les informacions necessàries per reunir-lo amb la seva família. Quan hom no pot retrobar ni el pare, ni la mare, ni cap altre membre de la seva família, s'atorga a l'infant, segons els principis enunciats en la present Convenció, la mateixa protecció que a tot altre infant definitivament o temporalment privat del seu entorn familiar, independentment de quina en sigui la causa.
Article 23
1. Els Estats parts reconeixen que els infants mentalment o físicament discapacitatshan de portar una vida plena i decent en condicions que garanteixin llur dignitat,afavoreixin llur autonomia i facilitin llur participació activa en la vida de la comunitat.
2. Els Estats parts reconeixen el dret dels infants discapacitats a beneficiar-se d'atencions especials i fomenten i garanteixen, en la mesura dels recursos disponibles i quan hom els ho sol'liciti, l'atorgament als infants discapacitats que compleixin les condicions fixades i a tots aquells que els tenen al seu càrrec, d'una ajuda adaptada a l'estat de l'infant i a la situació dels pares o d'aquells que en són responsables.
3. Tenint en compte les necessitats particulars dels infants discapacitats, l'ajuda atorgada de conformitat amb l'apartat 2 del present article és gratuïta sempre que sigui possible, tenint en compte els recursos financers de llurs pares o d'aquelles persones a qui Finfant ha estat confiat, i està concebuda de tal manera que els infants discapacitats tinguin efectivament accés a l'educació, la formació, les atencions sanitàries, la reeducació, la preparació per a l'ocupació i les activitats recreatives, i es beneficiïn d'aquests serveis de manera apropiada per tal de garantir una integració social tant completa com sigui possible i llur realització personal fins i tot en l'àmbit cultural i espiritual.
4. En un esperit de cooperació internacional, els Estats parts afavoreixen l'intercanvi d'informacions pertinents en l'àmbit de l'atenció sanitària preventiva i del tractament mèdic, psicològic i funcional dels infants discapacitats, fins i tot per la difusió d'informacions relatives als mètodes de reeducació i als serveis de formació professional, i també l'accés a aquestes dades, amb vista a permetre als Estats parts de mil.orar llurs capacitats i llurs competències i d'ampliar llur experiència en aquests àmbits. A tal fi, es té especialment en compte les necessitats dels països en vies de desenvolupament.
Article 24
1. Els Estats parts reconeixen el dret de l'infant a gaudir del millor estat de salut possible i a beneficiar-se dels serveis mèdics i de reeducació. S'esforcen per garantir que cap infant sigui privat del dret a tenir accés a aquests serveis.
2. Els Estat parts s'esforcen per garantir la plena aplicació del dret suara esmentat i,en concret, prenen les mesures apropiades per:
b) a) Reduir la mortalitat dels nodrissons i dels infants;
c) Garantir a tots els infants l'assistència mèdica i les atencions sanitàriesnecessàries, destacant el desenvolupament de l'atenció primària;
d) Lluitar contra la malaltia i la malnutrició àdhuc en el marc de l'atencióprimària, gràcies especialment a la utilització de tècniques fàcilmentdisponibles i al subministrament d'aliments nutritius i d'aigua potable,tenint en compte els perills i els riscos de contaminació de l'entornnatural;
e) Garantir a les mares una atenció sanitària prenatal i postnatal apropiada;
f) Fer que tots els grups de la societat, en particular els pares i els infants,rebin una informació sobre la salut i la nutrició de l'infant, els avantatgesde l'alletament, la higiene i la salubritat de l'entorn i la prevenció delsaccidents, i es beneficiïn d'una ajuda que els permeti d'aprofitar aquestainformació;
g) Desenvolupar l'atenció sanitària preventiva, els consells als pares il'educació i els serveis en matèria de planificació familiar.

3. Els Estats parts prenen totes les mesures eficaces apropiades amb vista a abolir les practiques tradicionals perjudicials per a la salut dels infants.
4. Els Estats parts es comprometen a afavorir i a fomentar la cooperació internacional amb vista a assegurar progressivament la plena realització del dret reconegut en el present article. A tal fi, hom té particularment en compte les necessitats dels països en vies de desenvolupament.
Article 25
Els Estats parts reconeixen el dret de l'infant, que ha estat internat en un establiment per les autoritats competents per rebre atencions, una protecció o un tractament físic o mental, a un examen periòdic del tractament a què estigui sotmès i de tota altra circumstància relativa al seu internament.
Article 26
1. Els Estats parts reconeixen a tots els infants el dret a beneficiar-se de la seguretatsocial, àdhuc les assegurances socials, i prenen les mesures necessàries per assegurarla plena realització d'aquest dret de conformitat amb llur legislació nacional. el seu nom.
2. Les prestacions han, quan escau, d’ésser atorgades tenint en compte els recursos i la situació de l’infant i de les persones responsables del seu manteniment, i també de tota altra consideració aplicable a la demanda de prestació feta per l’infant o en el seu nom.
Article 27
1. Els Estats parts reconeixen el dret de tots els infants a un nivell de vida suficient per permetre el seu desenvolupament físic, mental, espiritual, moral i social.
2. La responsabilitat d'assegurar, en els límits de llurs possibilitats i llurs mitjans financers, les condicions de vida necessàries al desenvolupament de l'infant, incumbeix, primer que tot. als pares o a les altres persones que tenen l'infant al seu càrrec.
3. Els Estats parts adopten les mesures apropiades, tenint en compte les condicionsnacíonals i en la mesura de llurs mitjans, per ajudar els pares i les altres personesque tenen l'infant al seu càrrec a donar efectivitat a aquest dret i ofereixen, si esnecessari, assistència material i programes de suport, especialment en tot allò relatiua l'alimentació, la roba i l'habitatge.
4. Eis Estats parts prenen totes les mesures apropiades amb vista a assegurar elpagament de la pensió alimentària de l'infant per part dels pares o de les altrespersones que tenen una responsabilitat financera envers ell, tant en el seu territoricom a l’estranger. En particular, per tenir compte dels casos en què la persona queté una responsabilitat financera envers l'infant viu en un altre país que el de l'infant,els Estats parts afavoreixen l'adhesió a acords internacionals o la conclusió de talsacords i també l'adopció de qualsevol altre compromís apropiat.
Article 28
1. Els Estats parts reconeixen el dret de l'infant a l'educació, i en particular, amb vista a assegurar l'exercici d'aquest dret progressivament i en base a la igualtat d' oportunitats :
a) Instauren l'ensenyament primari obligatori i gratuït per a tots;
b) Fomenten l'organització de diferents formes d'ensenyament secundari, tant general com professional, els obren i els fan accessibles a tots els infants, i prenen mesures apropiades, com ara la instauració de la gratuïtat de l'ensenyament i l'oferiment d'una ajuda financera en cas de necessitat;
c) Garanteixen a tothom, per tots els mitjans apropiats, l'accés a l'ensenyament superior, en funció de les capacitats de cadascú.
d) Fan que la informació i l'orientació escolar i professional siguin obertes i accessibles a tots els infants;
e) Prenen mesures per fomentar la regularitat de la freqüentació escolar i la reducció dels percentatges de l'abandonament escolar.
2. Els Estats oarts prenen totes les mesures apropiades per vetllar perquè la disciplina escolar sigui aplicada de manera compatible amb la dignitat de l'infant com a ésser humà i de conformitat amb la present Convenció.
3. Els Estats parts afavoreixen i fomenten la cooperació internacional en l'àmbit de l'educació, especialment amb la finalitat de contribuir a eliminar la ignorància i l'analfabetisme en el món i de facilitar l'accés als coneixements científics i tècnics i als mètodes d'ensenyament moderns. A tal efecte, es té especialment en compte les necessitats dels països en vies de desenvolupament.
Article 29
1. Els Estats parts convenen que l'educació de l'infant ha de tenir corr. a objectiu:
a) Afavorir la realització de la personalitat de l'infant i el desenvolupamentdels seus dons i de les seves aptituds mentals i físiques, fins el màximde les seves potencialitats;
b) Inculcar a l'infant el respecte dels drets humans i ce les llibertatsfonamentals, i dels principis consagrats en la Carta ce les Nacionsunides;
c) Inculcar a l'infant el respecte dels seus pares, de la seva identitat, dela seva llengua i dels seus valors culturals, i també el respecte delsvalors nacionals del país en el qual viu, del país del q_ = ; pot ésseroriginari i de les civilitzacions diferents a la seva;
d) Preparar l'infant per assumir les responsabilitats de la vida e r. ~na societatlliure, en un esperit de comprensió, de pau, de tolerància, d'igualtatentre els sexes i d'amistat entre tots els pobles i grups ètnics, nacionalsi religiosos, i amb les persones d'origen autòcton;
e) Inculcar a l'infant el respecte de l'entorn natural.
2. Ni les disposicions del present article ni les de l'article 28 s'interpretaran de manera que atemptin contra la llibertat de les persones físiques o jurídiques de crear i de dirigir centres d'ensenyament, a condició que els principis enunciats en .apartat 1 del present article siguin respectats i que l'educació donada en aquests centres siguiconforme a les normes mínimes prescrites per l'Estat.
Article 30
En els Estats on existeixen minories ètniques, religioses o lingüístiques o persones d'origen autòcton, els infants autòctons o que pertanyin a una d'aquestes mineries no poden ésser privats del dret a tenir la seva pròpia vida cultural, de professar . ce rracticar la seva pròpia religió o d'utilitzar la seva pròpia llengua en comú amn eis 2.tres membres del seu grup.
Article 31
1. Els Estats parts reconeixen a l'infant el dret al repòs i al lleure, al joc i a les activitats recreatives pròpies de la seva edat, i a participar lliurement en la vida cultural i artística.
2. Els Estats parts respecten i afavoreixen el dret de l'infant a participar plenament en la vida cultural i artística, i fomenten, en condicions d'igualtat, l'organització de mitjans apropiats de lleure i d'activitats recreatives, artístiques i culturals que tinguin l'infant com a destinatari.
Article 32
1. Els Estats parts reconeixen el dret de l'infant d'ésser protegit contra l'explotacióeconòmica i de no ésser obligat a realitzar cap treball que comporti riscos o siguisusceptible de comprometre la seva educació o de perjudicar la seva salut o el seudesenvolupament físic, mental, espiritual, moral o social.
2. Els Estats parts prenen mesures legislatives, administratives, socials i educatives per assegurar l'aplicació del present article. A tal fi, i considerant les disposicions pertinents dels altres instruments internacionals, els Estats parts, en particular:
a) Fixen una edat o edats mínimes per poder treballar;
b) Preveuen una reglamentació apropiada d'horaris de treball i de condicions
d'ocupació;
c) Preveuen penes o altres sancions apropiades per garantir l'aplicacióefectiva del present article.
Article 33
Els Estat parts prenen totes les mesures apropiades, àdhuc les mesures legislatives, administra::.es. socials i educatives, per protegir els infants contra la utilització il'lícita d'estupefaents i de substàncies psicotropes, com les defineixen les convencions internacionals pertinents, i per impedir que els infants siguin utilitzats per la producció i el tràfic il·licits d'aquestes substàncies.
Article 34
Els Estats parts es comprometen a protegir l'infant contra totes les formes d'explotació sexual i de violència sexual. Amb aquesta finalitat, els Estats prenen en particular totes les mesures apropiades a escala nacional, bilateral i multilateral per impedir:
a) Que s'inciti o que s'obligui els infants a lliurar-se a una activitat sexual il·legal;
d Que s'explotin infants amb finalitats de prostitució o altres pràctiques sexuals il·legals;
c) Que s'explotin infants amb la finalitat de produir espectacles o material de caràcter pornogràfic.
Article 35
Els estats parts prenen totes les mesures apropiades a escala nacional, bilateral i multilateral per impedir el segrest, la venda o el tràfic d'infants per a qualsevol finalitat i sota qualsevol forma.
Article 36
Els Estats parts protegeixen l'infant contra totes les altres formes d'explotació que puguin perjudicar qualsevol aspecte del seu benestar.

Article 37
Els Estats parts vetllen perquè:
a) Cap infant sigui sotmès a la tortura ni a penes o tractaments cruels,inhumans o degradants. No es pronunciarà cap pena capital, ni decadena perpètua sense possibilitat d'excarceració per infraccions comesesper persones de menys de divuit anys;
b) Cap infant sigui privat de llibertat de manera il·legal o arbitrària. L'arrest,la detenció o l'empresonament d'un infant han d'ésser conformes a lallei, i només han d'ésser una mesura d'últim recurs, i d'una durada tantbreu com sigui possible;
c) Els infants privats de llibertat siguin tractats amb humanitat i amb elrespecte degut a la dignitat de la persona humana, i d'una manera quetingui en compte les necessitats de les persones de llur edat. En concret,els infants privats de llibertat seran separats dels adults, tret que esconsideri preferible de no fer-ho en l'interès superior de l'infant, i tenenel dret de mantenir-se en contacte amb la seva família per mitjà decorrespondència i de visites, excepte en circumstàncies excepcionals;
d) Els infants privats de llibertat tinguin el dret a tenir ràpidament accésa l'assistència jurídica o a qualsevol altra assistència apropiada, i eldret d'impugnar la legalitat de llur privació de llibertat davant un tribunalo una altra autoritat competent independent i imparcial, i a quèràpidament es prengui una decisió en la matèria.
Article 38
1. Els Estats parts es comprometen a respectar i a fer respectar les normes del drethumanitari internacional que els són aplicables en cas de conflicte armat i que siguinpertinents per als infants.
2. Els Estats parts prenen totes les mesures possibles en la pràctica per a vetllar perquè les persones que no hagin assolit els quinze anys d'edat no participin directament en les hostilitats.
3. Els Estats parts s'abstenen de reclutar en llurs forces armades a les persones que no hagin assolit els quinze anys d'edat. Quan s'incorporen persones de més de quinze anys però de menys de divuit anys, els Estats parts s'esforcen a reclutar amb prioritat els més grans.
4. De conformitat amb l'obligació que els incumbeix en virtut del dret humanitari internacional de protegir la població civil en cas de conflicte armat, els Estats parts prenen totes les mesures possibles en la pràctica perquè els infants afectats per un conflicte armat beneficiïn de protecció i d'atenció sanitària.
Article 39
Els Estats parts prenen totes les mesures apropiades per facilitar la readaptació física i psicològica i la reinserció social dels infants víctimes de tota forma de negligència, d'explotació o de sevícies, de tortura o de qualsevol altra mena de penes o de tractaments cruels, inhumans o degradants, o de conflicte armat. Aquesta readaptació i aquesta reinserció es produeixen en condicions que afavoreixen la salut, el respecte d'un mateix i la dignitat de l'infant.
Article 40
1. Els Estats parts reconeixen als infants que hom considera sospitosos d'haver infringit les lleis penals o que hom ha acusat o inculpat d'infracció a les esmentades lleis, el dret a un tractament que afavoreixi el seu sentit de la dignitat i de la vàlua personal, que reforci el seu respecte pels drets humans i les llibertats fonamentals d'altri, i que tingui en compte la seva edat i també la necessitat de facilitar la seva reintegració en la societat i de fer-li assumir un paper constructiu en el si de la mateixa.
2. Amb aquesta finalitat i tenint en compte les disposicions pertinents dels instruments internacionals, els Estats parts vetllen en concret perquè:

a) Cap infant sigui considerat sospitós, acusat o inculpat d'infracció a lalegislació penal per motiu d'accions o omissions que no estiguessinprohibides pel dret nacional o internacional en el moment en què hanestat comeses;
b) Els infants que siguin considerats sospitosos o acusats d'infracció a lalegislació penal tinguin, com a mínim, el dret a les garanties següents:
i) Ésser presumit innocent fins que la seva culpabilitat hagi estat legalment establerta;
ii) Ésser informat en els terminis més curts possibles i directament de les acusacions que hom li imputa, o. si s'escau, per l'intermediari dels seus pares o representants legals, i disposar d'assistència jurídica o de qualsevol altra assistència apropiada per la preparació i la presentació de la seva defensa;
iii) Que la seva causa sigui vista sense retard per una autoritat o una instància judicial competent, independent i imparcial, segons un procediment equitable de conformitat amb els termes de la llei. en presència del seu assessor jurídic o altre i, tret que això sigui considerat contrari a l'interès superior de l'infant per motiu especialment de la seva edat o de la seva situació, en presència dels seus pares o representants legals;
iv) No estar obligat a testimoniar o a declarar-se cu.parj e: interrogar o fer interrogar als testimonis de càrrec, i obtenir la compareixença i l'interrogatori dels testimonis de descàrrec en condicions d'igualtat;
v) Si es considera que ha infringit la legislació penal, poder apel·lar aquesta decisió i tota mesura decidida en conseqüència davant c -na autoritat o d'una instància judicial superior competent, independent i imparcial, de conformitat amb la llei;
vi) Fer-se assistir gratuïtament per un intèrpret si no entén o no parla la llengua utilitzada;
vii) Que la seva vida privada sigui plenament respectada en totes els fases del procediment.
3. Els Estats parts s'esforcen per promoure l'adopció de lleis i procediments. l'establiment d'autoritats i d'institucions especialment concebudes per als infants que hom considerasospitosos d'haver infringit la legislació penal o condemnats per haver-la infringit, i en concret:
a) L'establiment d'una edat mínima abans la qual es preswnira que elsinfants no tenen la capacitat d'infringir les lleis penals:
b) Cada vegada que sigui possible i desitjable, prendre mesures per tractaraquests infants sense recórrer al procediment judicial, quedant clar peròque els drets humans i les garanties legals han d'ésser plenamentrespectats.
4. Amb la finalitat de garantir als infants un tractament conforme a llur benestar i proporcional a llur situació i a la infracció, hom preveurà tota una gamma dedisposicions, relatives concretament a les atencions, l'orientació i la supervisió, al'assessorament, a la llibertat vigilada, a la col·locació en famílies d'acoilirnent, alsprogrames d'educació general i professional i a les solucions alternatives a lesinstitucionals.
Article 41
Cap de les disposicions de la present Convenció no atempta contra ;es disposicions més propícies a la realització dels drets de l'infant que poden figurar:
a) En la legislació d'un Estat part; o
b) En el dret internacional en vigor per a aquest Estat.
SEGONA PART
Article 42
Els Estats parts es comprometen a fer conèixer àmpliament els principis i les disposicions de la present Convenció, per mitjans actius i apropiats, tant als adults com als infants.
Article 43
1. Amb la finalitat d'examinar els progressos realitzats pels Estats parts en l'execució de les obligacions que han contret en virtut de la present Convenció, s'institueix un Comitè dels drets de l'infant que durà a terme les funcions definides a continuació.
2. El Comitè està format per deu experts d'alta moralitat i de competència reconeguda en l'àmbit objecte de la present Convenció. Els seus membres són elegits pels Estats parts entre llurs ciutadans i exerceixen llurs funcions a títol personal, tenint en compte la necessitat d'assegurar una repartició geogràfica equitable i també els principals sistemes jurídics.
3. Els membres del Comitè s'elegeixen, en votació secreta, d'entre una llista de persones designades pels Estats parts. Cada Estat part pot designar un candidat escollit entre els seus ciutadans.
4. La primera elecció se celebrarà en el decurs dels sis mesos següents a la datad'entrada en vigor de la present Convenció. A continuació les eleccions se celebrarancada dos anys. Com a mínim quatre mesos abans de la data de celebració de cadaelecció, el secretari general de l'Organització de les Nacions unides invitarà per escrit els Estats parts a proposar llurs candidats en un termini de dos mesos. El secretari general elaborarà la llista alfabètica dels candidats així designats, indicant els Estats parts que els han designat i a continuació la comunicarà als Estats parts en la present Convenció.
5. Les eleccions se celebren en el decurs de les reunions dels Estats parts, convocades pel secretari General a la Seu de l'Organització de les Nacions unides. A aquestes reunions, per a les quals el quòrum és els dos terços dels Estats parts, els candidats elegits membres del Comitè són aquells que obtenen el nombre més elevat de vots i la majoria absoluta de vots dels representants dels Estats parts presents i votants.
6. Els membres del Comitè s'elegeixen per un període de quatre anys. Poden ésserreelegits si es torna a presentar llur candidatura. El mandat de cinc dels membreselegits en la primera elecció arriba a la seva fi al cap de dos anys. Immediatamentdesprés de la primera elecció, el president de la reunió elegirà per sorteig els nomsd'aquests cinc membres.
7. En cas de defunció o de dimissió d'un membre del Comitè, o si, per qualsevol altre motiu, un membre declara que no pot continuar exercint les seves funcions en elComitè, l'Estat part que havia presentat la seva candidatura nomena, sota reservade l'aprovació del Comitè, un altre expert entre els seus ciutadans per tal de cobrirla vacant i exercir les funcions fins a l'expiració del mandat corresponent.
8. El Comitè adopta els seu reglament interior.
9. El Comitè elegeix la seva mesa per un període de dos anys.
10. Les reunions del Comitè se celebren normalment a la Seu de l'Organització de les Nacions Unides, o en qualsevol altre indret apropiat determinat pel Comitè. El Comitè es reuneix normalment cada any. La durada de les seves sessions es determina i es modifica, cas d'ésser necessari, per una reunió dels Estats parts en la present Convenció, sota reserva de l'aprovació de l'Assemblea general.
11. El secretari general de l'Organització de les Nacions Unides posa z disposició del Comitè el personal i les instal'lacions necessaris per tal de dur a terrr.e de manera eficaç les funcions que li han estat confiades en virtut de la present Convenció.
12. Prèvia aprovació de l'Assemblea general, els membres del Comitè estar!ert en virtut de la present Convenció reben emoluments a càrrec dels recursos de J'Organització de les Nacions unides, en les condicions i segons les modalitats fixades per l'Assemblea general.
Article 44
1. Els Estat parts es comprometen a sotmetre al Comitè, per mitjà dels bens oficisdel secretari general de l'Organització de les Nacions Unides, informes sobre lesmesures que hauran adoptat per fer efectius els drets reconeguts en la presentConvenció i sobre els progressos realitzats quant al gaudiment d'aquest drets:
a) En el termini de dos anys a comptar de la data de l'entrada en vigorde la present Convenció per als Estats parts interessats;
b) Després, cada cinc anys.

2. Els informes establerts en aplicació del present article han d'indicar, si s'escau, els factors i les dificultats que impedeixen als Estats parts complir plenament les obligacions previstes en la present Convenció. Així mateix, també han ce contenir informacions suficients per donar al Comitè una idea precisa de l'aplicació de la Convenció en el país en qüestió.
3. Els Estats parts que han presentat al Comitè un informe inicial coir.-.er: no han derepetir, en els informes que li presenten més endavant de conformitat amb l'apartatb, del paràgraf 1 del present article, les informacions de base anteriorment comunicades.
4. El Comitè pot demanar als Estats parts totes les informacions complementàriesrelatives a l'aplicació de la Convenció.
5. Cada dos anys, el Comitè sotmet a l'Assemblea general per mitja cels bons oficisdel Consell Econòmic i Social, un informe sobre les seves activitats.
6. Els Estats parts donen als seus informes una àmplia difusió en llur propi país.
Article 45
Per promoure l'aplicació efectiva de la Convenció i fomentar la cooperació internacional en l'àmbit objecte de la Convenció:
a) Les institucions especialitzades, el Fons de les Nacions unides per a la Infància id'altres òrgans de les Nacions unides tenen el dret de fer-se representar en el decursde l'examen de l'aplicació de les disposicions de la present Convenció que depenguinde llur mandat. El Comitè pot invitar les institucions especialitzades, el Fons de lesNacions unides per a la Infància i tots els altres organismes competents que consideriapropiats a emetre dictàmens especialitzats sobre l'aplicació de la Convenció en elsàmbits que concerneixen llurs mandats respectius. Pot invitar les institucionsespecialitzades, el Fons de les Nacions unides per a la Infància i d'altres òrgans deles Nacions unides a presentar-li informes sobre l'aplicació de la Convenció en elssectors que siguin de llur competència;
b) El Comitè transmet, si ho considera necessari, a les institucions especialitzades, alFons de les Nacions Unides per a la Infància i als altres organismes competentstots els informes dels Estats parts que contenen una demanda o indiquen unanecessitat d'assessorament o d'assistència tècnica, acompanyats, si s'escau, de lesobservacions i suggeriments del Comitè quant a l'esmentada demanda o indicació;
c) El Comitè pot recomanar a l'Assemblea general que sol'liciti al secretari general queefectuï, en nom del Comitè, estudis sobres qüestions específiques que afectin elsdrets de l'infant;
d) EI Comitè pot fer suggeriments i recomanacions d'ordre general fonamentats sobreles informacions rebudes en aplicació dels articles 44 i 45 de la present Convenció.Aquests suggeriments i recomanacions d'ordre general es transmeten a tots els Estatspart interessats i es notifiquen a l'Assemblea general, acompanyats, si s'escau, deles observacions dels Estats parts.
TERCERA PART
Article 46
La present Convenció està oberta a la signatura de tots els Estats.
Article 47
La present Convenció està subjecta a ratificació. Els instruments de ratificació s'han de dipositar en mans del secretari general de l'Organització de les Nacions unides.
Article 48
La present Convenció romandrà oberta a l'adhesió de qualsevol Estat. Els instruments d'adhesió seran dipositats en mans del secretari general de l'Organització de les Nacions unides.

Article 49
1. La present Convenció entrarà en vigor als trenta dies d'haver estat dipositat el vintè instrument de ratificació o d'adhesió en mans del secretari general de í Organització de les Nacions unides.
2. Per a cada estat que ratifiqui la present Convenció o s'hi adhereixi després d'haverestat dipositat el vintè instrument de ratificació o d'adhesió, la Convenció entrarà envigor als trenta dies d'haver dipositat el seu instrument de ratificació o d'adhesió.
Article 50
1. Els Estats parts poden proposar esmenes i dipositar-ne el text en mans del secretari general de l'Organització de les Nacions unides. El secretari general comunica llavors la proposta d'esmena als Estats parts, tot demanant-los de fer-li saber si són favorables a la convocatòria d'una conferència dels Estats parts amb la finalitat d'examinar la proposta i posar-la a votació. Si, en el decurs dels quatre mesos que segueixen la data d'aquesta comunicació, com a mínim un terç dels Estats parts es pronuncien a favor de la convocatòria d'una conferència d'aquestes característiques, el secretari general convoca la conferència sota els auspicis de l'Organització de les Nacions unides. Les esmenes adoptades per majoria dels Estats parts presents ; votants en la conferència es sotmeten a l'Assemblea general per a la seva aprovació.
2. Les esmenes adoptades de conformitat amb les disposicions dels apartats del present article entren en vigor quan han estat aprovades per l'Assemblea General de les Nacions unides i acceptades per una majoria dels dos terços dels Estats parts.
3. Quan una esmena entra en vigor, és d'obligat compliment per als Estats quel'han acceptat, els altres Estats parts continuen lligats per les disposicions de la present Convenció i per totes les esmenes anteriors que hagin acceptat.
Article 51
1. El secretari general de l'Organització de les Nacions unides rebrà i comunicarà atots els Estats el text de les reserves que hauran estat fetes pels Estats en el momentde la ratificació de l'adhesió.
2. No s'autoritzarà cap reserva incompatible amb l'objecte i el propòsit de la presentConvenció.
3. Les reserves poden ésser retirades en qualsevol moment per mitjà d'una notificació adreçada al secretari general de l'Organització de les Nacions Unides, el cual n'informa a tots els Estats parts en la Convenció. La notificació pren efecte a la data en la qual hagi estat rebuda pel secretari general.
Article 52
Els Estats parts poden denunciar la present Convenció per notificació escrita adreçada al secretari general de l'Organització de les nacions unides. La denúncia entra en vigor un any després de la data de la recepció de la notificació per part del secretari general.
Article 53
Es designa al secretari general de l'Organització de les Nacions unides com a dipositari de la present Convenció.
Article 54
L'original de la present Convenció, els textos de la qual en anglès, àrab, xinès, espanyol, francès i rus donen igualment fe, serà dipositat en mans del secretari general de l'Organització de les Nacions unides.
Com a testimoni de la qual cosa els plenipotenciaris sotasignats degudament habilitats per llurs governs respectius, han signat la present Convenció.

Aucun commentaire: